Sempre he tingut una relació d’amor-odi amb Transports Metropolitans de Barcelona. Per aquelles coses del destí, he fet més d’un reportatge de televisió sobre els autobusos de la ciutat, especialment sobre la darrera vaga que hi va haver. Tanmateix, aquesta vegada tinc entre les mans una qüestió molt més transcendental; l’existència de Déu.I és que en els móns que corren, les creences també es poden convertir en campanyes publicitàries. I si, resulta que l’associació d’ateus i lliurepensadors (dos conceptes que no tinc clar que haguessin d’anar junts, com ens diria el pare Rawls) han decidit fer un spot a favor de l’ateisme. I aquest serà, precisament, el tema de societat que presentarem amb la Gina.
Tot i el meu escepticisme amb Assumpta Escarp i el departament de premsa de TMB, vaig haver de creure en ells quan em van enviar, en un temps rècord, els horaris del bus 14 i 41, els dos busos ateus de la ciutat. Però la intuïció no enganya i el tràfic és lent, així que el primer dia de rodatge no vam poder filmar el famós vehicle lliurepensador, tot i que el vam esperar durant més d'hora i mitja.
Línies de metro cap a munt i cap avall, vam aconseguir les imatges suficients per injectar per primera vegada a l’AVID (sento utilitzar aquest verb de manera gratuïta, però es que porto molts anys dient allò de “bolcar imatges”), no sense sentir la sobtada i quasi divina lleugeresa de deixar la càmera i el trípode. Encara ens faltava, però, fer un stand up i parlar amb l’altre cara de la moneda; E-cristians (si, si, resulta que ells també faran una campanya, visca la publicitat existencial!).
Per afrontar les nostres dificultat temporals, ens hem fet amigues dels tècnics de la Pompeu, que davant la nostra cara de fatiga i preocupació ens deixen treure les càmeres encara que no estiguem en horari de l’assignatura. Gràcies al no-res que els tenim a ells.
No hay comentarios:
Publicar un comentario