NOTÍCIA en format vídeo de la BBC del 13 d'abril
El 27 de desembre de 2007 es van celebrar les darreres eleccions a Kenya. El guanyador va ser Mwai Kibaki, de la tribu kikuyo, que havia governat en l’anterior legislatura. El líder opositor, Raila Odinga, de l’ètnia luo, va acusar Kibaki de frau electoral. Des de llavors, més de 850 persones han mort víctimes de la violència política i milers s’han quedat sense casa. Odinga ha estat acusat d’iniciar una neteja ètnica i s’ha negat a negociar fins que Kibaki reconegui públicament que no va ser electe legítimament.
A Kenya hi ha més de 80 grups ètnics que conviuen en un territori de més de 34 milions de persones. D’ells, el grup majoritari són els kikuyo, seguits pels iuhyam, els luo, els kalenjin i els kamba. Abans de l’arribada dels colonitzadors europeus el 1895, aquests grups vivien en regnes independents, però Gran Bretanya els va agrupar en el Protectorat de l’Est d’Àfrica, que més tard es convertiria en la colònia de Kenya.
La delimitació arbitraria que els colonitzadors van fer d’Àfrica segueix comportant problemes d’integració al continent. Els límits actuals no s’adeqüen als límits comunals que existien originàriament i això és molt important per explicar el conflicte actual de Kenya. Cap el 1950, l’ètnia kikuyo es va convertir en la gran força independentista i va formar la Unió Africana Kenyana. El líder kikuyo d’aquesta unió, Jomo Kenyatta, es va convertir en el primer president de la República de Kenia el 1963.
A Kenya hi ha més de 80 grups ètnics que conviuen en un territori de més de 34 milions de persones. D’ells, el grup majoritari són els kikuyo, seguits pels iuhyam, els luo, els kalenjin i els kamba. Abans de l’arribada dels colonitzadors europeus el 1895, aquests grups vivien en regnes independents, però Gran Bretanya els va agrupar en el Protectorat de l’Est d’Àfrica, que més tard es convertiria en la colònia de Kenya.
La delimitació arbitraria que els colonitzadors van fer d’Àfrica segueix comportant problemes d’integració al continent. Els límits actuals no s’adeqüen als límits comunals que existien originàriament i això és molt important per explicar el conflicte actual de Kenya. Cap el 1950, l’ètnia kikuyo es va convertir en la gran força independentista i va formar la Unió Africana Kenyana. El líder kikuyo d’aquesta unió, Jomo Kenyatta, es va convertir en el primer president de la República de Kenia el 1963.
En aquest moment es va intentar crear un govern multiètnic amb Kenyatta al cap i Oginga Odinga, de l’ètnia luo i pare de Raila Odinga, com a vicepresident. Tanmateix, la integració no va funcionar i Odinga va renunciar al poder. El 1978, Kenyatta va morir i va ser substituït pel llavors vicepresident Daniel Arap Moi, de l’ètnia kalenjin, que va imposar el partit únic i la presidència vitalícia. Durant el seu govern es van produir intensos conflictes entre les ètnies kikuyo i kalenjin. La pressió de les protestes el van forçar a deixar el govern el 2002 i Mwai Kibaki es va convertir en el president.
Aquesta llarga tensió entre les diverses ètnies està a la base dels problemes polítics i socials que han provocat la crisis del país. La reelecció del president Kibaki ha estat molt controvertida i diversos països ja l’han definit com antidemocràtica. En aquest sentit, la Unió Europea ha declarat que les eleccions del 2007 no van seguir els estàndards internacionals democràtics.
Actualment el membre del Grup de Crisis Internacional, Donald Steinberg, està treballant en les negociacions per a establir un govern de transició. La idea és crear el càrrec de Primer Ministre per al líder de l’oposició Raila Odinga, i per fer-ho caldria reformar la Constitució a través del Parlament. Odinga ha declarat que només l’acceptaria si tingués suficient autoritat i poder dins del govern.
L’oposició amenaça amb organitzar noves protestes massives si el diàleg no avança. Si bé Kenya era considerada com una de les democràcies més estables d’Àfrica, ara els enfrontament rivals han propiciat un clima de caos permanent. La situació actual està a la corda fluixa: tant podria avançar cap a una solució pacífica com retrocedir de nou a la violència. Potser la única sortida és la creació d’aquest govern de coalició que doni veu a les dues ètnies del país, i sembla que Kibaki ha donat el primer pas per a la seva creació el passat 13 d'abril.
.
Més informació: Mapa de la divisió de Kenya per grups ètnics
1 comentario:
Ei Anna!!
Dos petits comentaris sobre el tractament que fas al conflicte de Kenya.Precisament l'he estat treballant una mica i crec que cal desmentir tòpics que s'estan perpetuant a través dels mitjans de comunicació.
El tema de les ètnies africanes és una mica complicat. En general, el que nosaltres denominem ètnies no ho són antropològicament. Són tant diferents com si els barcelonins i els lleidatans ens enfrontéssim perquè havíem estat laietans i ilerdets. La importància que li donem és fruit de l'època de la colonització en la qual es van cometre atrocitats culturals sota el nom d'estudis antropològics que van generar odis entre les tribus que poblaven els territoris africans, com comentes en l'article. Crec que és interessant que s'esclareixi aquest fet i se'n parli, per tal que les exmètropolis comencin a assumir el seu paper en els conflictes actuals.
També és interessant destacar les vertaderes causes de fons d'aquest conflicte i quin és el discurs que els mitjans de comunicació occidentals volen que creiem.Des dels anys 60 s'han produït tota una sèrie de conflictes fruit de la descolonització i la nova era de control subtil (tot i que no sempre ho és)dels països occidentals sobre les seves excolònies. Els governs que s'han succeït a Kenya des de la seva declaració d'independència han estat sempre controlats per les èlits econòmiques del país i la seva denominació com a democràcia és dubtosa. Ambdos "govers democràtics" han estat derrocats pel poble a través de les urnes, però no han aconseguit donar pas a un canvi real, perpetuant règims de tendència autoritària, que convenien als països occidentals.Després de les eleccions de desembre de 2007 en les quals es van dur a terme pràctiques fraudulentes, la població es va revoltar davant de la possibilitat d'una tercera etapa de control per part de les èlits econòmiques. Cal destacar que aquestes èlits al poder estan supeditades als interessos del Regne Unit, que continua exercint el seu poder sobre els membres del Commonwealth (organització que mostra l'extensió immensa del poder de les illes britàniques).
Des de mitjans de comunicació alternatius, moviments socials, àmbits de recerca africana i ONG's s'intenta denunciar el mal tractament dels conflictes a l'Àfrica, ja que són sempre justificats per conflictes ètnics, amagant les vertaderes causes estructurals que mostren la violència que les antigues metròpolis exerceixen sobre les seves excolònies.
Un petonet guapa!
Està molt bé que facis un blog així, ho trobo molt interessant!
Publicar un comentario