Probablement Ignacio Ramonet és un dels meus periodistes preferits. Després d’escoltar-lo en diverses xerrades i llegir els seus llibres, recomano la seva lectura sobre “Premsa, poder i democràcia”, on intenta analitzar per què els mitjans de comunicació són tan mal vistos per la societat. Us deixo amb un fragment d’aquest seminari:“Els periodistes de finals del segle XIX són personatges dignes d’admiració. Aquesta situació es manté al llarg dels primers anys de segle, i molts mites populars estableixen una relació entre el periodista i la personalitat ideal, que resol els problemes de la societat, que ajuda els desfavorits, que, en certa manera, restableix la justícia. En la mitologia popular, un heroi de còmic com Superman exerceix de periodista. Spiderman també és periodista, com Tin Tin. Com s’ha passat d’aquesta situació, que d’alguna manera culmina amb el Watergate, a la situació actual, en què la informació es troba mancada de crèdit?”
Entre les idees que apunta com a causa, trobem la caiguda del mur de Berlín i les matances de la plaça de Tiananmen, dues notícies retransmeses per televisió que fan que la gent cregui que, només per “veure” unes imatges, ja les poden entendre. Això fa que els televidents pensin que no necessiten un periodista per a comprendre una informació en imatges, ja que els seus ulls ja els hi expliquen tot.
En paraules del gran Ramonet, “si sento una emoció, vol dir que m’informo”
Ignacio Ramonet: La tirania de la comunicació
No hay comentarios:
Publicar un comentario