Volia fer un post sobre el magazine.
Però anant avui cap a la nostra uni, la nostra moderna, dissenyada, innovadora i perfecta Pompeu, els peus s’han aturat i els ulls s’han acomiadat, amb tristesa, de la meva casa. I és que la tiren, ja és segur.
En una ciutat que somnia en ser princesa, els cards ciutadans es desplacen a la frontera, s’allunyen dels ulls del rei. Ja no tenim espai per als pobres, ni per als malparlats, ni per a ningú. La fredor s’imposa metàl·lica i grisa, sobre un cel abans buit, i canvia amb fermesa el sentit ciutadà per l’empresa comunicativa.
D’un dia per l’altre, l’única construcció autèntica que quedava al barri acaba morta i enterrada en l’oblit, rodejada d’una esplanada àrida i seca pilotada per obrers de cascs grocs. Les nacionalitats recorren el camí fins a la universitat; Granada, Marroc República Txeca, Senegal.
Ells són les mans brutes del canvi, el mitjà que justifica el disseny empresarial. L’evidència em fa odiar-lo, a Jean Nouvel. Ja no comprenc les seves formes, perquè ja no conec l’entorn. Tornarem d’aquí cinc anys i tot serà desconegut, tothom serà desconegut.
Però anant avui cap a la nostra uni, la nostra moderna, dissenyada, innovadora i perfecta Pompeu, els peus s’han aturat i els ulls s’han acomiadat, amb tristesa, de la meva casa. I és que la tiren, ja és segur.
En una ciutat que somnia en ser princesa, els cards ciutadans es desplacen a la frontera, s’allunyen dels ulls del rei. Ja no tenim espai per als pobres, ni per als malparlats, ni per a ningú. La fredor s’imposa metàl·lica i grisa, sobre un cel abans buit, i canvia amb fermesa el sentit ciutadà per l’empresa comunicativa.
D’un dia per l’altre, l’única construcció autèntica que quedava al barri acaba morta i enterrada en l’oblit, rodejada d’una esplanada àrida i seca pilotada per obrers de cascs grocs. Les nacionalitats recorren el camí fins a la universitat; Granada, Marroc República Txeca, Senegal.
Ells són les mans brutes del canvi, el mitjà que justifica el disseny empresarial. L’evidència em fa odiar-lo, a Jean Nouvel. Ja no comprenc les seves formes, perquè ja no conec l’entorn. Tornarem d’aquí cinc anys i tot serà desconegut, tothom serà desconegut.
Avui només hem perdut la casa però demà perdrem els Encants. I al final, ningú no la coneixerà, la provincial Barcelona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario